dissabte, 15 de maig del 2010

Composició


Torno a ser al pla.
Sempre m’acull.
El meu espai il•limitat,
ara trencat.
Però encara puc oblidar-me’n.
L’ordi, verd blanquinós;
garrofers, ametllers, al fons, a l’est.
S’entremesclen espigues, camamilla
i bambarols saturats de color,
com un paper massa ratllat.
Al cel, flocs esqueixats
de núvols, ja aïllats,
arrodonits.

Aquí el meu somni migpartit.
El desig neix de l’enyorança.
Al nord, la paret de muntanyes
es replega i s’aixeca, ombrejada.

Un riu de formigues, agosarades,
creua el camí.
Ha començat
el concert anual de les cigales.
La llum baixa filtrada
pels cúmuls.
És alta l’estrella del dia,
i s’afuen les pinzellades onejants del blat.
La papallona blanca,
discretament, esclata.

La fondalada és fresca;
el card, lila.
Viatja el pol•len.
Se senten les campanes celestials.


Víctor Verdú