dimecres, 1 d’abril de 2009

Un altre llibret

Parlant de llibres, acaba de sortir Nueve fresquíssimos d'Espanya. Se'n faran dues presentacions: la primera, el 30 de maig al Big Bang (Raval) i el 31 de maig a l'Heliogàbal.

Nueve fresquíssimos d’Espanya és una acurada selecció d’autors

(Roger Atrofe,

F. P. Domènech,

Sebastià Jovani,

Lucía Lijtmaer,

Cesc Martínez,

Eduard Mont de Palol,

Juan Nicho,

Lucas Quejido,

i Xavier Tort),

potser barcelonins, diuen que catalans, que comparteixen, entre d’altres coses, una condició fins ara espectral. Es tracta de joves escriptors la dimensió poètica dels quals romania fins ara oculta. Inèdits, impostats en d’altres avatars o senzillament presos pel virus de la parsimònia, aquests poetes fantasmagòrics han trobat finalment la manera d’establir contacte amb el que s’agita a l’altra banda del mirall que, ves per on, resulta no ser un mirall sinó una finestra amb les juntures un pèl enferrinxades.

És aquesta naturalesa latent i soterrada, juntament amb una més que volguda consonància pel que fa a les respectives topografies personals i derives nocturnes, el que otorga una identitat comuna a aquest aplec de versaires. Això i, naturalment (o al menys a nosaltres ens sembla natural), la seva més absoluta manca d’escrúpols, cotilles, prejudicis i roba de marca. Tot plegat, doncs, vímets per a la constitució d’una antologia generacional destinada a acabar amb totes les antologies i arruinar tota generació futura…
Podrien haver estat deu, però sabem que en aquest país de consumisme tan recatat els dos dígits fan respecte. Així que s’han quedat en nou, que ve a ser anunci de novetat, o potser de nueve, que refereix al present d’algun fenomen atmosfèric igualment inèdit, que just ara sembla encetar-se. Sigui com sigui, l’important es la frescor. La d’aquests fins ara espectres que encara belluguen.

Acabat d’imprimir a Barcelona el març 2009.

Aquest llibre és una co-producció de Nueve fresquíssimos d’Espanya, Produccionsescopeta, Usted es un colectivo, Hara Kraan, Arturo Bastón, Marc Estru, Iván López Cabello, Marcel Duran, Bieloieva, Claudia Foguel Carmona, Joan Cararach, Montse Basté, Arnald Mont, Juan Ramón Guzmán Serra, Ausiàs Acarín, Aimar Pérez Galí, Miquel Cabal Guarro, Maria Lazaro, Jaume C. Pons, Meritxell Torné, Eduard Escoffet, Lola y Jaime, Alba Colombo, Héctor Delgado Pérez, Jordi Perdigó, Alfonso López, Jutlustaja Trammis, Enric Casasses, Alfred Salat, Lluisa Martínez, Marc Alba, Ignasi Llobera Puig, Eva Alfama, Guerau Forasté Masgrau, Andrea Martínez, Asociación Cultural Albricias, Marc Roselló, Portalnou, C. Tascón, Marçal Sambola Civit, Ana Navarro Casado, José Luis Costa García, Marc Castañé Muntané, Míriam Rius, Eduard Modolell Loaysa, Miguel Ángel Segura, Xavier Pichaco Roé, Xemena Isalgué Riera, M&E, Anna Sánchez, Francesc Palau, Eduard Prats Molner, Memi March, Pau Riba, Jordi Viada, Víctor Verdú, Eva Auracher, Estudi Jazzbo, Ferran Roselló Cases, Meritxell Gené Hidalgo, Cristina Carulla Cucci, Aram Canal del Campo, Pere Sousa, María Pilar Guijosa, Carla Sospedra, el Amante Infiel del Mercenario, Jordi, Deborochka i una persona de qui no en sabem ni el nom ni l’adreça.

Assessorament lingüístic: Hara Kraan

Disseny i maquetació: Oriol Luna


C. S. K.

llibres

Fa una temporada que torno a ser molt amiga dels llibres, mmm...

Us en recomano uns quants:

Malina, d'Ingeborg Bachmann, me'l va recomanar la Mariona i li estic molt agraïda. És un pèl fosc però d'una humanitat lluminosa. En recordo amb il·lusió les frases sense acabar, un atreviment que feia tartamudejar la història ben bé quan ho havia de fer. La sensació era de punxar el telèfon de persones ricament fondes.

Després vaig passar a Blai Bonet de qui em quedo amb Míster Evasió, només pel títol ja és recomanable.

També, Chicago, d'Alaa Al Aswani, vius a Chicago amb una colla d'egipcis relacionats amb la facultat de medicina. Comença suau i creix a mesura que s'entrellacen totes les històries.

I el gran descobriment de la Montse Banegas amb Una dona incòmoda, suposo que ja us n'he parlat o en sabeu alguna cosa. Trobo que està tan ben escrit que pot semblar ordinari o poca cosa, a mi em sembla tot el contrari. Vaig notar com si comencés a arribar per fi la força de les dones.

Llavors vaig continuar amb una altra dona. Vaig llegir el Silas Marner de la George Eliot, i vaig fipar amb la llengua del Carner, que l'ha traduït. Ple de detalls, una construcció d'escuradents vocables; que no són tot d'escuradents encastats entre les dents sinó una minuciosa construcció de la història d'uns vilatans anglòfons. Cada personatge nou que apareix et porta una nova història que no hauries sabut mai.

I vaig insistir amb les dones. Ara Ni d'Eva ni d'Adam de l'Amélie Nothomb, al principi em semblava un pèl despullat, després de l'orfebreria de l'Eliot, i després em vaig sentir ben a gust en ple Japó sense moure'm de la poltrona, entre la sobrietat nipona i la hilaritat de la Nothomb.

Llavors, vaig recuperar el Truman Capote amb L'arpa d'herba, potser perquè a la contraportada deia que anava de dues germanes adultes que viuen amb un adolescent; una combinació llaminera, amb perdó. I és així com el títol, l'herba quan hi bufa el vent hi fa de murmurant banda sonora d'uns personatges marginals i sobretot lliures.

Després, he acabat rient molt amb els contes de La intimitat de Marc Romera, no me'n fiava gaire perquè el primer conte em va inspirar sospites d'intent de llibertinatge carregat d'adjectius; però a tota la resta de contes la imaginació et guanya i el sexe creix amb l'adob adjectival pertinent.

I ara m'endinso a Parlem-ne de Julian Barnes, i ja no puc parar de llegir, perquè es veu que m'encanta la intimitat dels altres quan sembla no emmascarar-se gaire.

Vinga, que us ho passeu bé!

Beggar