Primavera a Almenar.

La Mariona va fer la proposta que per encetar eltactequetenia hi publiqués un poema del meu segon llibre, Indicis, que sortirà la tardor que ve. He triat aquest:

Un somni

Feia classe a tercer d’ESO però, deixant els alumnes sols, me n’he anat cap al riu. Prop de la pollancreda, emboirada, m’he trobat tres persones: un matrimoni gran que sovint llegeix el diari a la biblioteca del poble i una dona (una tia meva?). Buscàvem alguna cosa; potser hem canviat alguna frase. Quan ja marxàvem –ells davant meu, tres esquenes– un cercle de boira s’ha il·luminat al voltant d’un focus intensíssim. N’ha aparegut una dona morena, de cabellera llarga, que portava una copa de vi en una mà. Elegant­ment i lenta, s’asseia a l’herba, s’hi estirava, hi rodolava. M’ha gui­at fins a l’ampla riba del riu, on tot de gent reposava a la grava i les parelles es besaven.


Val a dir que en circula una versió d'una poetessa de la vall veïna, que va potenciar-ho de la següent faisó:

Una dona morena,
de cabellera llarga,
copa de vi en la mà,
elegant­ment i lenta,
s’asseia a l’herba,
s’hi estirava,
hi rodolava.

M’ha guiat fins a l’ampla riba del riu,
on tot de gent reposava a la grava
i les parelles es besaven.

Desvetllem El Tacte que Té després d'una escapada cap a Vic i Banyoles en què, conduint ja de nit, vam veure una llum en el cel que podria estar relacionada amb allò que, l'endemà, al diari Avui, anomenaven "bola de foc" i "meteorit", segons les impressions d'una quinzena de persones que havien trucat al telèfon d'Emergències.

Víctor Verdú