Composició

Torno a ser al pla.
Sempre m’acull.
El meu espai il•limitat,
ara trencat.
Però encara puc oblidar-me’n.
L’ordi, verd blanquinós;
garrofers, ametllers, al fons, a l’est.
S’entremesclen espigues, camamilla
i bambarols saturats de color,
com un paper massa ratllat.
Al cel, flocs esqueixats
de núvols, ja aïllats,
arrodonits.

Aquí el meu somni migpartit.
El desig neix de l’enyorança.
Al nord, la paret de muntanyes
es replega i s’aixeca, ombrejada.

Un riu de formigues, agosarades,
creua el camí.
Ha començat
el concert anual de les cigales.
La llum baixa filtrada
pels cúmuls.
És alta l’estrella del dia,
i s’afuen les pinzellades onejants del blat.
La papallona blanca,
discretament, esclata.

La fondalada és fresca;
el card, lila.
Viatja el pol•len.
Se senten les campanes celestials.


Víctor Verdú

Bona escriptura a la xarxa

M'ha agradat molt i molt descobrir el bloc de La Marlene, "la Veïna de l'àrtic": http://laveinadelartic.blogspot.com/
Per què? Llegiu-lo i deixeu-vos-hi atrapar...

Postals de la penúltima gran ciutat d'Occident

I avui, Jacques Dupin

Quand pénètre la litigieuse odeur du jasmin

quand pénètre la litigieuse odeur du jasmin
je ne sais où vont mes pas ni ce que sont
les êtres ni quand passera le courant
vous avez l’art de tordre le cou des mots
tout en caressant les choses de la vie
je n’ai d’abri que dans la danse des noms
et de grandes manières, la nuque dégagée
m’empêcheraient d’écrire, de dormir
s’il n’y avait dehors les coquelicots
et le vent qui couche les genêts en fleurs
la vie ne finira jamais ni la lumière
et la mort quand je ferme le poing
n’est qu’une envolée de sable dans l’air

(Jacques Dupin, Rien encore, tout déjà, 1991)


quan penetra la litigiosa olor de gessamí
no sé pas les meves passes on van ni allò que són
els éssers ni quan passarà el corrent
vós teniu l’art de tòrcer el coll dels mots
tot acariciant les coses de la vida
només trobo recer en la dansa dels noms
i les grans maneres, el clatell badat
m’impedirien d’escriure, de dormir
si no hi havia roselles a fora
i el vent que acotxa les argelagues en flor
la vida no s’acabarà mai ni la llum
i la mort quan cloc el puny
no és més que un vol de sorra a l’aire.

(Traducció: Perejaume)

Un poema per als tàctils viatgers i per als altres també

Port of Spain

L'estiu s'estira davant meu amb un badall de gat.
Arbres amb pols als llavis, cotxes fonent-se
dins d'un forn. La calor estaborneix els petaners a la deriva.
Han repintat de rosa el capitoli, i les tanques
del voltant dels parcs del color de la sang rovellada;
junta i cop d'estat, el darrer crit llatí,
crien al balcó. Arbustos cridaners i monòtons
raspatllen l'aire humit amb els ideogrames d'àguiles
sobre les botigues de queviures xineses. Les avingudes forn ofeguen
allà on sastres queixosos s'inclinen sobre màquines velles
cosint Juny i Juliol junts sense costura,
i un espera un llamp com el sentinella armat
espera avorrit el tro d'una escopeta-
però m'alimento de la seva pols, de la seva vulgaritat,
de la inèrcia que omple els exilis amb horror,
de la pols sobre les muntanyes amb llums taronges,
fins i tot del llum del port pudorós
que gira com una sirena de policia. El terror
és local, almenys. Com la bafarada de puta de la magnòlia.
I els lladrucs de gos del llop revolucionari.

La lluna brilla com un botó perdut;
l'aigua negra put sota els llums de sodi
al moll. La nit s'encén tan fermament com
un interruptor, els plats ressonen rere finestres altes,
camino al llarg de murs amb ombres ocasionals
que no diuen res. A vegades, en portes estretes
hi ha vells jugant als jocs tranquils de sempre-
cartes, dames, dòminos. Els hi dóno noms.
La nit és amigable, el dia, tan ferotge com
el nostre futur humà arreu. Puc entendre
l'amor cec de Borges per Buenos Aires,
com un home sent les venes d'una ciutat inflar-se-li a la mà.

De: Derek Walcott, "The fortunate traveller" (1981)

Un altre llibret

Parlant de llibres, acaba de sortir Nueve fresquíssimos d'Espanya. Se'n faran dues presentacions: la primera, el 30 de maig al Big Bang (Raval) i el 31 de maig a l'Heliogàbal.

Nueve fresquíssimos d’Espanya és una acurada selecció d’autors

(Roger Atrofe,

F. P. Domènech,

Sebastià Jovani,

Lucía Lijtmaer,

Cesc Martínez,

Eduard Mont de Palol,

Juan Nicho,

Lucas Quejido,

i Xavier Tort),

potser barcelonins, diuen que catalans, que comparteixen, entre d’altres coses, una condició fins ara espectral. Es tracta de joves escriptors la dimensió poètica dels quals romania fins ara oculta. Inèdits, impostats en d’altres avatars o senzillament presos pel virus de la parsimònia, aquests poetes fantasmagòrics han trobat finalment la manera d’establir contacte amb el que s’agita a l’altra banda del mirall que, ves per on, resulta no ser un mirall sinó una finestra amb les juntures un pèl enferrinxades.

És aquesta naturalesa latent i soterrada, juntament amb una més que volguda consonància pel que fa a les respectives topografies personals i derives nocturnes, el que otorga una identitat comuna a aquest aplec de versaires. Això i, naturalment (o al menys a nosaltres ens sembla natural), la seva més absoluta manca d’escrúpols, cotilles, prejudicis i roba de marca. Tot plegat, doncs, vímets per a la constitució d’una antologia generacional destinada a acabar amb totes les antologies i arruinar tota generació futura…
Podrien haver estat deu, però sabem que en aquest país de consumisme tan recatat els dos dígits fan respecte. Així que s’han quedat en nou, que ve a ser anunci de novetat, o potser de nueve, que refereix al present d’algun fenomen atmosfèric igualment inèdit, que just ara sembla encetar-se. Sigui com sigui, l’important es la frescor. La d’aquests fins ara espectres que encara belluguen.

Acabat d’imprimir a Barcelona el març 2009.

Aquest llibre és una co-producció de Nueve fresquíssimos d’Espanya, Produccionsescopeta, Usted es un colectivo, Hara Kraan, Arturo Bastón, Marc Estru, Iván López Cabello, Marcel Duran, Bieloieva, Claudia Foguel Carmona, Joan Cararach, Montse Basté, Arnald Mont, Juan Ramón Guzmán Serra, Ausiàs Acarín, Aimar Pérez Galí, Miquel Cabal Guarro, Maria Lazaro, Jaume C. Pons, Meritxell Torné, Eduard Escoffet, Lola y Jaime, Alba Colombo, Héctor Delgado Pérez, Jordi Perdigó, Alfonso López, Jutlustaja Trammis, Enric Casasses, Alfred Salat, Lluisa Martínez, Marc Alba, Ignasi Llobera Puig, Eva Alfama, Guerau Forasté Masgrau, Andrea Martínez, Asociación Cultural Albricias, Marc Roselló, Portalnou, C. Tascón, Marçal Sambola Civit, Ana Navarro Casado, José Luis Costa García, Marc Castañé Muntané, Míriam Rius, Eduard Modolell Loaysa, Miguel Ángel Segura, Xavier Pichaco Roé, Xemena Isalgué Riera, M&E, Anna Sánchez, Francesc Palau, Eduard Prats Molner, Memi March, Pau Riba, Jordi Viada, Víctor Verdú, Eva Auracher, Estudi Jazzbo, Ferran Roselló Cases, Meritxell Gené Hidalgo, Cristina Carulla Cucci, Aram Canal del Campo, Pere Sousa, María Pilar Guijosa, Carla Sospedra, el Amante Infiel del Mercenario, Jordi, Deborochka i una persona de qui no en sabem ni el nom ni l’adreça.

Assessorament lingüístic: Hara Kraan

Disseny i maquetació: Oriol Luna

C. S. K.